1. Àrea d'identificació

1.1 Codi de referència: CAT AMCEN 09.01

1.2   Nivell de descripció: Col·lecció.

1.3   Títol: Ildefons Cerdà i Sunyer.

1.4   Data:

Data de creació: 1854-2017.

Data d’agregació: 2009-2017.

1.5   Volum i suport:

12 documents textuals (38 fulls, hi ha unitats sense numerar, paper; 1 fotografia, positiu, paper).

232 documents fotogràfics (165 positius, paper; 66 imatges digitals, 4 CD i 1 carpeta servidor, òptic; 1 postal, paper).

2 documents audiovisuals (2 DVD, òptic).

15 documents icònics (6 díptics, paper; 2 tríptics, paper i digital; 7 sobres, paper).

32 unitats de la biblioteca (14 llibres, paper; 1 VHS, magnètic; 14 articles, paper i electrònic; 2 dossiers, paper; 1 opuscle, paper).

2. Àrea de context

2.1   Nom del productor:

Ajuntament de Centelles

2.2   Història del productor

Ajuntament de Centelles

A banda de la relació de l’Ajuntament de Centelles amb Ildefons Cerdà com a persona nascuda a Centelles i, des del 1849 i fins a la seva mort, com a propietari d’una de les possessions més importants del terme municipal, la seva relació va ser més estreta arran de l’aprovació, el 2 de febrer de 1862, de la llei que autoritzava al govern a atorgar la concessió del ferrocarril de Granollers a Sant Joan de les Abadesses, segons el projecte aprovat per la Reial Ordre de 18 de desembre de 1860. En aquest moment es dóna un intercanvi de correspondència, quan l’Ajuntament decideix felicitar a Ildefons Cerdà en la seva condició d’iniciador del projecte i centellenc, a la que Cerdà respon reconeixent que la notícia el va emocionar tant per poder portar a terme el seu projecte de ferrocarril com per haver aconseguit una millora important per Centelles, “villa, que como buen hijo de la misma, no he olvidado, ni podré olvidar jamás”.

Des de que, a finals dels anys 50 del segle XX, Albert Mas Vilalta va començar a reivindicar l’origen centellenc i la figura d’Ildefons Cerdà i va persuadir amb un dels seus escrits a Fabià Estapé per tal de fer una recerca exhaustiva de la seva biografia i el seu llegat, periòdicament, l’Ajuntament de Centelles ha organitzat i participat en diverses iniciatives d’àmbit local i superior destinades a donar a conèixer aquest centellenc il·lustre. Des de l’Ajuntament s’han editat publicacions, s’han organitzat cicles de conferències, exposicions, actes d’homenatge, aplecs sardanistes; s’ha donat el seu nom a un equipament educatiu i un carrer, s’han erigit monuments, s’han realitzat visites teatralitzades i jornades de portes obertes a El Cerdà, etc.

Ildefons Cerdà i Sunyer

Enginyer, urbanista i polític. Neix el 23 de desembre de 1815 al mas El Cerdà de la Garga de Centelles. Com que no era l’hereu el seu destí va anar encaminat als estudis.

El 1835 es trasllada a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid i exerceix com enginyer de l’administració estatal a diverses províncies. Abandona la seva carrera el 1849 després de convertir-se en l’hereu del mas Cerdà i contraure matrimoni amb Clotilde Bosch. A partir d’aquest moment s’instal·la a Barcelona on exerceix d’urbanista i reprèn la seva activitat política.

Entre les seves obres destaca el Pla de reforma i eixample de Barcelona, aprovat definitivament el 1860, i la Teoria General de la Urbanització, publicada el 1867.

Amb la Restauració de la Monarquia d’Alfons XII s’acaba la seva vida política i professional.

Amb una salut fràgil, una posició econòmica delicada i una vida personal sempre subordinada a la pública, mor el 21 d’agost de 1876 a Caldes de Besaya (Santander).

2.3.   Història arxivística

El 7 de juny de 2009 es va commemorar el 150è aniversari de l’aprovació definitiva del projecte de reforma i eixample de Barcelona, elaborat per Ildefons Cerdà, i en motiu d’aquesta commemoració i de la declaració de l’Any Cerdà, l’Ajuntament de Centelles va posar a disposició dels ciutadans tot un seguit de recursos digitals, procedents de l’Arxiu Municipal, per facilitar el coneixement de la figura del centellenc Ildefons Cerdà i la seva relació amb la vila. Aquest treball de documentació va ser l’origen de la formalització de la col·lecció.

Entre el 2012 i el 2013 Geoff Tweeddale, resident a Austràlia i renét d’una néta d’Ildefons Cerdà, va donar a l’Ajuntament tot un seguit de documentació de la família Cerdà que es va incorporar a la col·lecció com a segona procedència de la documentació. L’any 2015, després del tractament arxivístic definitiu d’aquesta documentació es va decidir treure aquesta part de la col·lecció i tractar-la com un fons patrimonial propi amb el codi 06.04. i el títol Família Cerdà – Ildefons Cerdà Sunyer.

2.4   Dades sobre l’ingrés

3. Àrea de contingut i estructura

3.1   Abast i contingut

La col·lecció està centrada en la biografia, obra, família, casa pairal i activitats de reconeixement del centellenc Ildefons Cerdà i Sunyer, en la que es recopila tot tipus de documentació, independentment del fons o secció documental a la que pertany o del seu format.

Està formada per l’intercanvi de correspondència amb Ildefons Cerdà el 1862 i els documents resultants de les activitats organitzades o en les que ha participat l’Ajuntament sobre la seva figura: publicacions, dossiers de notícies, cartells, fotografies, documentació audiovisual, etc., bàsicament des del 1956 al 2013, encara que hi ha un article del 1919.

Pel poc volum que representa s’inclou un dossier dedicat a Clotilde Cerdà Bosch, filla il·legítima de Clotilde Bosch i reconeguda per Ildefons Cerdà, que va ser una cèlebre concertista d’arpa de fama internacional, coneguda artísticament amb el pseudònim d’Esmeralda Cervantes.

3.2   Sistema d’organització

La col·lecció es troba instal·lada segons el fons o la secció documental a la que pertany, seguint l’estructura següent:

  1. Fons de l’Ajuntament de Centelles
  2. Col·lecció Ildefons Cerdà i Sunyer
  3. Secció de documents fotogràfics
  4. Secció de documents audiovisuals
  5. Secció de documents icònics
  6. Biblioteca

6.1. Biblioteca

6.2. Articles

6.3. Altres

3.3   Informació sobre avaluació, tria i eliminació

3.4   Increments

La col·lecció està oberta a increments.

4. Àrea de condicions i d'accés d'ús

4.1    Condicions d’accés

La documentació editada (publicacions, cartells, seccions de documents, etc.) és d’accés públic. La documentació no editada (documents municipals i familiars, etc.) és d’accés públic, prèvia sol·licitud mitjançant instància.

4.2   Condicions de reproducció

Reproducció permesa dels documents en els usos previstos, prèvia sol·licitud mitjançant instància, amb mitjans de reprografia que mantinguin l’estat de conservació de la documentació i respectant en tot moment la legislació vigent en matèria de drets de propietat intel·lectual.

4.3   Llengües i escriptures dels documents

Català i castellà.

4.4   Característiques físiques i requeriments tècnics

4.5   Instruments de descripció

Inventari de la col·lecció realitzat a l’octubre-novembre de 2012 i revisat al juny de 2015.

L’inventari es pot consultar en paper i a l’adreça <http://www.centelles.cat/serveis-equipaments-educacio-cultura-ajuntament-centelles.asp#arxiu>.

5. Àrea de documentació relacionada

5.1   Existència i localització dels originals

El projecte Barcelona a San Juan de las Abadesas [Memòria facultativa del Projecte de ferrocarril de Granollers a Sant Joan de les Abadesses, 10 de març de 1857], redactat per Ildefons Cerdà, es troba a l’Arxiu General de l’Administració (AGA-OP, caixa 12972). També hi ha uns plànols del projecte de 1857 i 1862 a l’Arxiu General del Ministeri d’Obres Públiques i Transports (arxivador 1, calaix 7, carpetes 108 i 108bis i sala C, arxivador 4, calaix 9, carpeta 42) i uns plànols de 1856 a l’Institut Cartogràfic de Catalunya (signatura 159-1).

5.2   Existència i localització de reproduccions

Bona part dels documents de la col·lecció corresponent a l’Ajuntament de Centelles es pot consultar en format digital a <http://www.centelles.cat/ildefons-cerda/index.htm>.

5.3   Documentació relacionada

Família Cerdà. 1221-2013. (CAT Arxiu Municipal de Centelles. 06.04. Família Cerdà – Ildefons Cerdà i Sunyer). L’inventari es pot consultar en paper i a l’adreça <http://www.centelles.cat/serveis-equipaments-educacio-cultura-ajuntament-centelles.asp#arxiu>.

És la documentació familiar que havia format part de la col·lecció i que s’ha separat per formar un fons patrimonial propi.

Ildefons Cerdà. 1841-1876. (CAT Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 5D·18 Ildefons Cerdà). Catàleg consultable a <http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/cerda.pdf>.

La documentació personal d’Ildefons Cerdà, conservada a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, està integrada per 32 textos autobiogràfics i urbanístics d’entre 1841 i 1876. També la secció de Gràfics de l’Arxiu Històric conserva un recull cartogràfic de 57 plànols.

Fons documental Viladevall/Cerdà. 1848-1909. (CAT Cartoteca de Catalunya – Institut Cartogràfic de Catalunya). Catàleg consultable a <http://www.icc.es/index.php/cat/content/download/49257/346939/file/viladevall_cerda.pdf.>.

Pere Viladevall Garcia es va ocupar de negociar els pagament pendents de realitzar a Ildefons Cerdà per part de l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Foment de Madrid. Va succeir en aquesta tasca a Manuel Oliu i Huguet. La família Viladevall va cedir aquesta documentació a la Cartoteca de Catalunya l’any 2006. El fons consta de 100 documents manuscrits d’Ildefons Cerdà dipositats en els despatxos d’Oliu i de Viladevall i dels que es van generar arrel d’aquest dipòsit després de la seva mort.

Tot els documents generats durant l’Any Cerdà es poden consultar a l’Arxiu Cerdà, consultable a <http://www.anycerda.org/web/arxiu-cerda>.

Guia de lectura sobre Ildefons Cerdà. Realitzada per la Biblioteca “La Cooperativa” de Centelles el 2009. Consultable a <http://www.centelles.cat/ildefons-cerda/guia-ildefons-cerda.pdf>.

5.4    Bibliografia

6. Àrea de notes

6.1   Notes

7. Àrea de control de la descripció

7.1 Autoria i data: Descripció realitzada per Maria Dolors Bernal Creus a l’octubre de 2012, revisada al juny de 2015 i actualitzada al setembre de 2017.

7.2   Fonts

7.3  Regles o convencions: Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció general d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2007.

/