1. Àrea d'identificació

1.1   Codi de referència: CAT AMCEN 07.03.

1.2   Nivell de descripció: Fons.

1.3   Títol: Família Cerdà – Ildefons Cerdà i Sunyer.

1.4   Data:

Data de creació: 1221-2013.

Data d’agregació: 2012-2013.

1.5   Volum i suport:

66 documents textuals (16 pergamins; 56 fulls, paper; 132 imatges digitals, tif i jpg, 1 CD i 1 llapis de memòria, òptic; 21 documents electrònics, txt, doc i pdf, 1CD i 1 llapis de memòria, òptic).

4 documents fotogràfics (2 positius, color, paper; 11 imatges digitals, 1 CD, òptic).

2. Àrea de context

2.1   Nom del productor:

Família Cerdà – Geoff Tweeddale

2.2   Història del productor

Família Cerdà – Geoff Tweeddale

L’origen de l’actual mas El Cerdà no està del tot clar, alguns autors apunten la seva continuïtat amb l’antiga explotació rural de Vilarestau, documentada des del 1160, i d’altres han documentat pagesos cognominats Cerdà des del segle XII, però no han pogut identificar unívocament el mas. En el fogatge de 1553 apareix Bartomeu Cerdà com hereu del Cerdà de la Garga, així que no és fins el segle XVI que apareix la nomenclatura Cerdà amb l’adquisició del mas per part d’una família que, d’origen desconegut, n’adquireix el nom o bé el pren del seu lloc de procedència, la Cerdanya. L’estudi detallat de la documentació del fons permetrà aclarir alguns punts sobre l’origen i establiment de la família Cerdà a Centelles.

El segle XVI és un moment d’ascensió del mas i de la família Cerdà: es reconstrueix el mas, es compren altres masos i s’estableixen membres de la família a la vila de Santa Coloma, on exerceixen de paraires i intervenen en el règim municipal, mentre d’altres ocupen càrrecs eclesiàstics de rellevància. La plenitud arriba el segle XVIII quan la família es consolida com un dels principals terratinents de la zona i el mas pren la forma d’un clos tancat amb la casa principal presidint el veïnat on hi ha el barri, l’era, els magatzems i les masoveries. Aquesta situació es manté durant el temps que el mas està sota la propietat dels Cerdà, una família de marcat tarannà liberal. A la mort d’Ildefons Cerdà Sunyer, el 1876, hereten la possessió les seves filles, que tant per motius econòmics com pel seu establiment a l’estranger, posen la finca a subhasta, passant a mans d’uns particulars que la venen a Manuel Maria de Llanza, Duc de Solferino, a finals de segle XIX. A partir d’aquest moment la família Cerdà es va repartir entre Anglaterra, Austràlia i Estats Units.

Ildefons Cerdà i Sunyer

Enginyer, urbanista i polític. Neix el 23 de desembre de 1815 al mas El Cerdà de la Garga de Centelles. Com que no era l’hereu el seu destí va anar encaminat als estudis.

El 1835 es trasllada a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid i exerceix com enginyer de l’administració estatal a diverses províncies. Abandona la seva carrera el 1849 després de convertir-se en l’hereu del mas Cerdà i contraure matrimoni amb Clotilde Bosch. A partir d’aquest moment s’instal·la a Barcelona on exerceix d’urbanista i reprèn la seva activitat política.

Entre les seves obres destaca el Pla de reforma i eixample de Barcelona, aprovat definitivament el 1860, i la Teoria General de la Urbanització, publicada el 1867.

Amb la Restauració de la Monarquia d’Alfons XII s’acaba la seva vida política i professional.

Amb una salut fràgil, una posició econòmica delicada i una vida personal sempre subordinada a la pública, mor el 21 d’agost de 1876 a Caldes de Besaya (Santander).

 

2.3.   Història arxivística

El 22 de maig de 2012 va visitar Centelles l’australià Geoff Tweeddale, del que la seva rebesàvia Edith era filla de Pepita Cerdà Bosch i, per tant, néta d’Ildefons Cerdà. En aquesta visita va explicar que quan la seva rebesàvia va marxar a Austràlia es va emportar tot l’arxiu històric familiar i que al llarg dels anys ha anat passant per tota la família. En aquest moment, Geoff i un seu oncle historiador, també d’Austràlia, estaven fent la recollida de tota aquesta documentació. Durant la visita va fer donació a l’Ajuntament de tot un seguit de documentació i va anunciar que quan acabessin la recopilació i digitalització en lliurarien una còpia a l’Arxiu Municipal.

L’octubre de 2012 Geoff Tweeddale va lliurar una segona tramesa de documentació des d’Austràlia, corresponent a la reproducció digital d’11 documents textuals de la seva col·lecció de pergamins. I el juny de 2013 es va fer el tercer, i últim lliurament, de 66 documents textuals tant originals com reproduccions digitals.

Els documents originals en suport físic, 16 pergamins i 7 documents en suport paper, es trobaven en un estat de conservació entre dolent i regular. El conjunt va ser restaurat a través del Programa de restauració de documents de la Central de Serveis Tècnics de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona dels anys 2014 i 2015 i posteriorment digitalitzats.

Alguns document entre 1221 i 1714 han estat transcrits i es pot consultar el seu regest.

Inicialment el conjunt documental es va incorporar a la col·lecció 07.01. Ildefons Cerdà i Sunyer com a segona procedència de la documentació, però el 2015, després del tractament arxivístic definitiu, es va decidir que per volum i unitat havia de ser tractat com un fons patrimonial independent de la col·lecció.

2.4   Dades sobre l’ingrés

La documentació ingressa per donació de Geoff Tweeddale en tres lliuraments el 22 de maig de 2012, l’octubre de 2012 i el 5 de juny de 2013, sense formalitzar.

3. Àrea de contingut i estructura

3.1   Abast i contingut

Del conjunt destaquen dos grans blocs corresponents a la gestió del patrimoni i a la documentació familiar. En el primer bloc hi ha establiments en emfiteusi i alous, contractes matrimonials, àpoques, compravendes i testaments, del que destaquen els 18 pergamins dels masos Cerdà, Sala i Pujades de 1221 a 1632. En la documentació familiar destaca el conjunt de 32 cartes dirigides bàsicament a Ildefons Cerdà Pujolar o a Ildefons Cerdà Sunyer, però també hi ha nomenaments, salconduits, anàlisis frenològics i altres documents entre 1642 i 1905.

El fons es completa amb el treball “Cerda documents” realitzat per Alistair Tweeddale, en el que fa la transcripció a l’anglès dels documents relatius al Cerdà que tenia Edith Clotilde Rosita Cerdà de Vilarestau Richardson i que corresponen a la col·lecció de pergamins que posteriorment van ser donats a l’Arxiu Municipal. Finalment hi ha dues reproduccions de l’aquarel·la del mas Cerdà realitzat el 1877 per W. Westhofen i una còpia posterior dels anys 30, així com el procés de tractament digital d’un retrat d’Ildefons Cerdà i d’una imatge del mas Cerdà.

3.2   Sistema d’organització

El fons està organitzat en el quadre de classificació següent:

  1. Gestió del patrimoni
  2. Correspondència

2.1. Ildefons Cerdà Pujolar

2.2. Ildefons Cerdà Sunyer

2.3. Altres

  1. Documentació familiar
  2. Investigació familiar
  3. Documents fotogràfics

3.3   Informació sobre avaluació, tria i eliminació

3.4   Increments

El fons està obert a possibles increments.

4. Àrea de condicions i d'accés d'ús

4.1   Condicions d’accés

La documentació és d’accés públic, prèvia sol·licitud mitjançant instància.

Per a la correcta conservació dels originals, la consulta es fa de les reproduccions digitals.

4.2   Condicions de reproducció

Reproducció permesa dels documents en els usos previstos, prèvia sol·licitud mitjançant instància, amb mitjans de reprografia que mantinguin l’estat de conservació de la documentació i respectant en tot moment la legislació vigent en matèria de drets de propietat intel·lectual.

4.3   Llengües i escriptures dels documents

Llatí, castellà, català, i anglès.

4.4   Característiques físiques i requeriments tècnics

4.5   Instruments de descripció

Inventari de la col·lecció realitzat a l’octubre-novembre de 2012 i revisat i ampliat al juny de 2015.

L’inventari es pot consultar en paper i a l’adreça <http://www.centelles.cat/serveis-equipaments-educacio-cultura-ajuntament-centelles.asp#arxiu>.

 

5. Àrea de documentació relacionada

5.1   Existència i localització dels originals

Alguns originals dels documents textuals i les fotografies els conserva la família a Austràlia.

5.2   Existència i localització de reproduccions

Reproduccions digitals dels documents en suport físic per a la consulta al centre, realitzades l’any 2015.

Està previst que properament es puguin consultar tot el conjunt a la web de l’Ajuntament.

5.3   Documentació relacionada

Col·lecció Ildefons Cerdà i Sunyer. 1854-2013. (CAT Arxiu Municipal de Centelles. 07.01. Ildefons Cerdà i Sunyer). L’inventari es pot consultar en paper i a l’adreça <http://www.centelles.cat/serveis-equipaments-educacio-cultura-ajuntament-centelles.asp#arxiu>.

És la col·lecció de la que inicialment havia format part la documentació familiar i que està centrada en la biografia, obra, família, casa pairal i activitats de reconeixement del centellenc Ildefons Cerdà i Sunyer, en la que es recopila tot tipus de documentació, independentment del fons o secció documental a la que pertany o del seu format.

Ildefons Cerdà. 1841-1876. (CAT Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 5D·18 Ildefons Cerdà). Catàleg consultable a <http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/cerda.pdf>.

La documentació personal d’Ildefons Cerdà, conservada a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, està integrada per 32 textos autobiogràfics i urbanístics d’entre 1841 i 1876. També la secció de Gràfics de l’Arxiu Històric conserva un recull cartogràfic de 57 plànols.

Fons documental Viladevall/Cerdà. 1848-1909. (CAT Cartoteca de Catalunya – Institut Cartogràfic de Catalunya). Catàleg consultable a <http://www.icc.es/index.php/cat/content/download/49257/346939/file/viladevall_cerda.pdf.>.

Pere Viladevall Garcia es va ocupar de negociar els pagament pendents de realitzar a Ildefons Cerdà per part de l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Foment de Madrid. Va succeir en aquesta tasca a Manuel Oliu i Huguet. La família Viladevall va cedir aquesta documentació a la Cartoteca de Catalunya l’any 2006. El fons consta de 100 documents manuscrits d’Ildefons Cerdà dipositats en els despatxos d’Oliu i de Viladevall i dels que es van generar arrel d’aquest dipòsit després de la seva mort.

Tot els documents generats durant l’Any Cerdà es poden consultar a l’Arxiu Cerdà, consultable a <http://www.anycerda.org/web/arxiu-cerda>.

Guia de lectura sobre Ildefons Cerdà. Realitzada per la Biblioteca “La Cooperativa” de Centelles el 2009. Consultable a <http://www.centelles.cat/ildefons-cerda/guia-ildefons-cerda.pdf>.

5.4   Bibliografia

6. Àrea de notes

6.1   Notes

La restauració dels documents va ser realitzada per Toni Esparó entre el setembre de 2014 i el març de 2015.

La digitalització dels documents restaurats va ser realitzada per Artyplan document a l’abril de 2015.

La transcripció i el regests dels documents entre el 1221 i el 1714 va ser realitzada per Abraham Giraldés, sota la supervisió d’Anna Chávez, entre el 2012 i el 2015.

7. Àrea de control de la descripció

7.1  Autoria i data: Descripció realitzada per Maria Dolors Bernal Creus a l’octubre de 2012 i revisada i ampliada al juny de 2015.

7.2  Fonts

7.3  Regles o convencions: Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció general d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2007.

/